rebot, -ts
(Derivat posverbal de rebotar.)
- s. m. Acte i efecte de rebotar.
- De rebot, loc. En un segon moviment originat per l’impuls d’un atre o, figuradament, aprofitant una situació que es presenta.
- En el bàsquet, pilota que rebota en el tauló o la cistella i que els jugadors intenten recuperar.
- D’un rebot, loc. De colp i repent.
- En pilota valenciana, jugada espectacular per la seua bellea i dificultat.