postiç, -ça, -ços, -ices
(Del llatí appositīciu, mat. sign.)
- adj. m. Se diu de lo que, sent artificial, substituïx a alguna cosa natural.
- s. m. Porció de cabells que suplix la falta o escassea del cabell natural.
- s. m. Ornament que una dòna utilisa per a dissimular algun defecte o per seguir la moda.
observacions/documentació: Se grafia en -ç final i no en -s per respecte a l’ètim llatí, i els seus derivats també, com ara postiça.
