polarisació, -ons
- s. f. Acte i efecte de polarisar o polarisar-se.
- Fenomen pel qual les vibracions d’un raig lluminós se realisen preferentment en un sol pla determinat.
- En els electrodos d’una pila, aument de la resistència del circuit produït per la deposició dels gasos despresos per la corrent elèctrica.
- Bot. Tendència que imprimix direccions opostes a la gèmula i a la radícula.
- Inducció del magnetisme que convertix una barra de ferro o d’acer en un imant permanent.