inducció, -ons
(Del llatí inductiōne, acció de portar a dins.)
- s. f. Acte i efecte d’induir.
- Raonament que va de lo particular a lo universal o de l’efecte a la causa.
- Procés físic que provoca l’electrificació o magnetisació d’un cos per la presència d’un atre cos electrisat, d‘un imant o d’un camp magnètic resultant d’una corrent elèctrica.
- Fer de persuadir ad algú a fer una cosa, generalment delictiva.