magnetisme, -es
(Del llatí magnes, -ētis, imant.)
- s. m. Força d’atracció de l’imant.
- Fenòmens físics per mig dels quals els imants i les corrents elèctriques produïxen moviments a distància d’atracció i repulsió, imantació per influència i corrents elèctriques induïdes.
- Magnetisme terrestre, acció que fa la Terra sobre alguns fenòmens naturals com les agulles imantades o l’orientació de les aus.
- Magnetisme animal, estat d’inconsciència que eixercix una persona sobre una atra conseguint la sumissió total d’esta a les órdens de la primera.