pandero, -os
(Del cast. pandero, mat. sign.)
- s. m. Instrument musical popular de percussió format per un cércol de fusta en l’ull cobert en una pell prima i estirada, que es fa sonar colpejant en la mà o en un dit o fregant la pell en un dit per a que vibre i faça sonar les làmines metàliques o els cascavells.
- Pandero àrap, té uns 30 cm de diàmetro i uns 12 d’ample, l’ull està cobert per cuiro de cabra i el marc és de fusta, no sol tindre làmines ni cascavells.
- coloq. Cul gros.
Imàgens
