ortiga, -gues
(Del llatí urtīca, mat. sign.)
- s. f. Planta herbàcea de la família de les urticàcees, espècie Urtiga urens, de fulles opostes, dentades, cobertes de pèls que segreguen un líquit que produïx gran coentor a qui les toca, flors verdoses en changlots axilars.
- Ortiga balera o ortiga menuda: planta urticàcia de l’espècie Urtiga pilulufera, de tronc dret i poc ramós, fulles ovalades i aserrades, flors mascles en changlots drets més llarcs que el peciol i flors femelles coromullades en cabeçoles globoses damunt d’un pedúncul més llarc que el peciol.
- Ortiga grossa o major, planta urticàcia de l’espècie Urtica dioica, poc ramosa, en les fulles oblongades-acorades i acuminades-aserrades, flors dioiques en changlots paniculats més llarcs que els peciols.
- Ortiga de mar, nom de diverses espècies de zoòfits urticants que s’adherixen a les roques marines.
observacions/documentació: L’ortiga localment és coneguda com patos o picapato.