joca, -oques
(Del germànic juk, percha.)
- s. f. Acció d’estar ajocades i dormint generalment les aus, pero també els atres animals i les persones.
- Pondre’s el sol en joca, loc. Se diu quan el sol se pon per un horisó ple de núvols.
- Caçar a la joca, caçar aus mentres estes dormen, enlluernar-les. També es diu del fet de caçar a l’aguait o vigilant amagat a que aplegue l’animal.
- A la joca, loc. Estar a l’espera.
observacions/documentació: Generalment la o de joca és tancada i qui l’obri és per ultracorrecció, com feen els lexicógrafs dels sigles XIX i XX.