gavinet, -ts
(Del fràncic kanif, mat. sign.)
- s. m. Instrument per a tallar compost per un mànec i una fulla allargada d’acer, esmolada per una de les vores.
- Se diu de la fulla de tall d’algunes màquines.
- Veges si talla, gavinet de fusta esmolat en palla, loc. Se diu com a contestació d’un comentari sense trellat.
- Ser de got i gavinet, loc. Ser gentola.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma clàssica, molt documentada ya en el sigle XIII i hui general en valencià, que desplaçà per complet a la variant ganivet.