Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: er
-er, -ra, -rs, -res
(Del llatí -arĭus.)
  1. suf. Sufix dorige llatí que acompanya a substantius i adjectius i que pot significar ofici, ocupació, professió, utensilis, lloc a on abunda o hi ha una cosa, arbres fruitals o plantes…: alficossera, baciner, cebera, llimera, formentera, llumener
er, -rs
  1. s. f. Nom de la lletra r, R quan és vibrant simple o suau com en aire, caure
observacions/documentació: El dígraf rr rep el nom de doble er. Est és el nom clàssic de la lletra r, R, la forma erre és un castellanisme molt estés i la forma “erra”, que donen alguns gramàtics, no té tradició clàssica ni gramatical i no existix en terres valencianes, ya que respon al fet d’escriure la paraula castellana erre segons la fonètica del català oriental, que neutralisa la vocal e àtona i pronuncia “erra”, de la mateixa manera que mare o Pere les pronuncia “mara”, “Pera”.