-er, -ra, -rs, -res
er, -rs
observacions/documentació: El dígraf rr rep el nom de doble er. Est és el nom clàssic de la lletra r, R, la forma erre és un castellanisme molt estés i la forma “erra”, que donen alguns gramàtics, no té tradició clàssica ni gramatical i no existix en terres valencianes, ya que respon al fet d’escriure la paraula castellana erre segons la fonètica del català oriental, que neutralisa la vocal e àtona i pronuncia “erra”, de la mateixa manera que mare o Pere les pronuncia “mara”, “Pera”.