Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: envalentir
envalentir
Flexió verbal »
(Format sobre valent.)
  1. v. tr. Fer valent: Els reforços que vingueren envalentiren als soldats que resistien.
  2. refl. Fer-se valent, prendre valor: Quan ha vist que podia guanyar s’ha envalentit.
  3. Prendre força una cosa com el vent, la mar...: La mar s’envalentí i la barca per poc s’afona.
Buscar envalentir en: