derivar
Flexió verbal »(Del llatí derīvare, mat. sign.)
- v. intr. Canviar el curs natural d’una corrent d’aigua per a seguir una atra direcció.
- Traure d’un conducte principal un secundari.
- intr. o refl. Provindre, desprendre’s, tindre el seu orige.
- intr. o refl. Obtindre una substància d’una atra.
- tr. Desviar intencionadament el curs natural d’una corrent d’aigua per a seguir una atra direcció.
- Fer provindre, tindre l’orige en alguna cosa.
- tr. Mat. Obtindre la derivada d’una funció.
- Nàut. Desviar-se el rumbo d’una embarcació a causa de la força del vent, de la mar o de la corrent.