baqueta, -tes
(De l’it. bacchetta, mat. sign.)
- s. f. En les armes de fòc antigues que es carreguen per la boca del canó, vara prima de ferro o fusta en una cabota que servix per a estacar la carrega dins del canó.
- plr. Palets en caboteta per a tocar el tambor.
- Castic de baquetes, castic militar que consistia en fer passar al delinqüent entre dos files de soldats que anaven colpejant-lo en bastons o baquetes.