amit, -ts
(Del llatí eclesiàstic amictus, de amicīre, cobrir.)
- s. m. Rel. La primera peça dels ornaments llitúrgics que vist el sacerdot, consistent en una tela llisa, quadrada i blanca, en una creu al mig i dos cintes llargues que arranquen dels dos extrems superiors. Se du sobre els muscles i esquena entorn al coll, creuant les cintes doblement sobre el pit i lloms per a nugar-les per davant al nivell de la cintura. Originalment pareix que tenia per funció arreplegar la suor. Hui està prou en desús.