afaram, -ms
(Provablement del llatí vulg. *fĕrāmen, en la -a de l’artícul femení que el precedix aglutinada (la faram), conjunt de feres.)
- s. f. Béstia fantàstica o quimera en faccions humanes i membres de diversos animals.
- dialect. Persona que molesta i és pesada.
- Nom que es dona, de manera satírica o despectiva, als habitants de la població valenciana de Cervera del Maestrat.
- ant. Mala herba menuda que naix en els camps i els invadix perjudicant els sembrats.
- Persona molt lleja.
- Paréixer una afaram, loc. dialect. Posar una cara terrible.
- Mal afaram, loc. dialect. Chiquet guilopo i inquiet que fa malifetes, no creu i no fa bondat.
- Fer l’afaram, loc. Fer animalades, actuar sense trellat.