acàcia, -ies
(Del llatí acacĭa, arbre espinós.)
- s. f. Arbre que sol ser espinós, de la família de les mimosàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d’ell se trau la goma aràbiga. Sol amprar-se en fins ornamentals en jardineria.
- Fusta d’est arbre.
- Farm. Substància medicinal astringent que s’extrau del fruit vert d’algunes varietats d’est arbre.
- Acàcia blanca (Robinia pseudoacacia), acàcia espinosa de fulles compostes ovoides, flors blanques i oloroses i llegums llisos; procedix d’Amèrica Septentrional i s’usa en jardineria.
- Acàcia bolea (Robinia umbraculifera), de flors roges i cop esfèric, molt usada en jardineria.
- Acàcia de tres punches (Gleditschia triacanthos), planta de la família de les cesalpiniàcees, de fulles pinades i punches de vora 15 centímetros ramificades en llegums coriàceus.
- Acàcia rosa (Robinia hispida), abruixell procedent d’Amèrica del Nort, en flors rogenques inodores, sense punches o en ben poques, té llarcs filaments en les branques.
- Acàcia tapenera o taperera (Acacia julibrissin), planta de la família de les mimosàcees.
Imàgens
