sacre, -ra, -es
sacre, -es
(Possiblement de l’àrap şaqr, mat. sign., pero que pareix ser una adaptació del llatí sacer.)
- s. m. ant. Espècie de falcó de plomes clares, casi rosses i algunes blanquinoses, en les ales i el bec blaus.
- ant. Peça d’artilleria pareguda a una colobrina, dels sigles XVI i XVII, i que tirava bales de quatre a sis lliures de pes.
- Espècie de serp, de vibra o escurçó.
- fig. Persona astuta de la que u no es pot fiar.
- No tindre un sacre, loc. No tindre capital, ser molt pobre.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: sacro-.