fallanca, -nques
(Posverbal de fallar.)
- s. f. En els jocs de cartes, simulació o engany.
- Fer fallanca, loc. Fer un intent sense èxit.
- Fer o eixir fallanca, frustrar-se una cosa, no eixir com s’esperava o caldria: Les bajoquetes han fet fallanca enguany i no han granat.
- Se diu de la persona o animal que no té la força necessària per a sostindre’s en peu o actuar.
- dialect. s. Mentira.