Diccionari General de la Llengua Valenciana

observacions/documentació: La forma Donís i Dionís conviuen en la tradició escrita, si bé la forma Dionís respon a una tendència cultista influida pel llatí Dyonisyus, mentres que Donís és una forma patrimonial d’us popular que acabà imponent-se en la llengua viva i hui és la forma d’us general, forma que els escritors valencians no han deixat d’usar en les seues obres fins als nostres dies:"En Berenguer Descals liura e feu correr e vendre segons fur de Valencia per en G(uillem) de Beses, corredor, una capa de biffa listada, de biffa de Sen Donis...”. Llibre de la Cort del Justicia de Valencia. 1284. “Processo de sent Donis y la volta que feu, perque la ves don Pedro de Toledo...”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585. “... Pere Pico, Franses Ribes, Visent Useda, Lluis Dols, Donis Dura, Gasinto Climent, Batiste Carbonell. I en consentiment de tots nomenaren i acsepta ser clavari Miquel Ribes i companyo de clavari Antoni Vila...”. Capitol de la lloable confraria de nostra Senyora del Rosari. 1647. “En 11 de abril 1712 se tragueren de voluntat de els (sic) confrares 56 lliures, les quals les entregà el depositari al Jurat Donis Hurtado...”. Capitol de la lloable confraria de nostra Senyora del Rosari. 1711. “El dr. Donís Rico, retor que entrà en esta esglesia lo any 1699...”. Josep Esplugues. Memòries d’un capellà del XVIII. 1763. “Valencia altra centuria cumplix de sa conquesta lo jorn de Sant Donís.”. Constantí Llombart. Poesies valencianes. 1872. “CHES. Tio Donís, grasies. DONIS. ¿Per que m’ha enviat ningun recao? En ma casa ya sabiem tots quin sant era hui.”. Eduart Escalante. Tres forasters de Madrid. 1876. “Ya s’ acosta Sen Donís, piuletes y tronadors; fadrinets que teniu novia, prepareu els mocadors.”. Joaquim Martí Gadea. Ensisam de totes herbes. 1891. ”...ve celebrant dende l’any 1338 la festivitat de Sen Donís en conmemoració de tan gran aconteiximent històric.”. Josep E. Galiana. L’entrà del Rei en Jaume en Vaslencia i la festa de Sen Donís. 1925. “Cult. pop.—Festa de Sant Dionís (o de Sant Donís, en la pronúncia local valenciana): festa que se celebra a València el dia 9 d’octubre, en memòria del 9 d’octubre de 1238 en què el rei En Jaume I entrà triomfalment en aquella ciutat.”. Antoni Mª. Alcover. Diccionari català-valencià-balear. 1930. “...firmant un Tractat ab Jaume el 18 de setembre de 1238, en virtut del qual el rei prengué possesió de la ciutat el 9 d’octubre del mateix any, festivitat de Sen Donís.”. Bernat Morales i Sanmartín. El conqueridor de Mallorca i Valencia. 1931. " Per sant Donís, les perdiganes són perdius (Segarra).”, “A sant Donís, tronadors i piuletes (València).”. Manuel Sanchis Guarner. Calendari de refranys. 1951. “Però tot va canviar quan hi vingué a treballar de paler del forn un xicot, de nom Donís, natural de Morvedre...”. Josep Lozano. Crim de Germania. 1980. “El poeta premiat amb la Flor Natural, senyor Monmeneu, va lliurar a la reina la típica mocadorà de Sant Donís...”. Francesc de P. Burguera. És més senzill encara: digueu-li Espanya. 1990. “Donís, més allà que ací, acovardit per les escenes que se succeïen al seu voltant, estigué quasi a punt de prendre un revòlver...”. Vicent Ortega. El collidor d’ànimes. 2001. “...Lluís Cebrian i Mezquita, per una memòria sobre la festa de Sant Donís.”. Rafael Roca Ricart. El valencianisme de la Renaixença. 2011. “...Demetrio-Demetri / Dimas-Dimes / Dionisio-Donís /Dolores-Dolors...”. Emili Casanova. El diccionari castellà-valencià de Carles Salvador. 2016. “I tot això el dia de Sant Donís, el patró dels valencians enamorats.”. Clara Giner. De valencians enamorats i tradicions. 2018. " I, del carrer de Sant Vicent li dispararen un tir a, Donís això devia ser l’any 15.”. Jaume Llàcer. El crim de la tia Mantellina. 2020.