convindre
Flexió verbal »- v. tr. Acordar: Les dos parts convingueren pagar a miges.
- intr. Coincidir, estar d’acort: Han convengut que l’incendi fon intencionat.
- Ser necessari o convenient: Convé estudiar si es vol aprovar.
- ant. Ser propi, correspondre.
- intr. ant. Acodir, reunir-se, congregar-se.
- tr. ant. Demandar, citar judicialment.
- Qui convé no ve i qui ve no convé, loc. Se diu quan no ha vengut la persona esperada, i en son lloc ve qui no fea falta.
- Com convinga, que vinga, loc. Manifesta indiferència sobre una cosa, que té igual d’una manera o d’una atra.