botó, -ons
botó, -ons
botó, -ons
(Derivat del germànic botan, d’a on procedix el verp botar.)
- s. m. Protuberància dels vegetals a on se genera un brot embrionari; també se li dona el nom de borró.
- Eufemísticament, colló o testícul.
- Peça menuda de metal, nacre, plàstic o un atre material, generalment redona i que sol anar cosida a la roba de vestir per a que, passant per un trau, se puga abotonar i assegurar, o també com a ornamentació.
- Peça menuda de forma redonenca que s’usa com adorn o una atra utilitat.
- Capoll de flor.
- ¡Botons!, inus. Eufemisme per collons.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: boto.