banderilla, -lles
(Del cast. banderilla, mat. sign.)
- s. f. Pal prim de poc més de mig metro, forrat en papers de colors i en una punta de ferro, en forma d’arpó, que clava el banderiller a parelles als bous en el coll en les corregudes.
- Banderilla de fòc, la que portava petarts que esclafien en ser clavades al bou.
- Banderilla negra, la que du doble arpó més llarc i gros que la normal, en un pal més llarc vestit de negre. Esta ha substituït a la banderilla de fòc i s’utilisa en els bous que no han segut picats reglamentàriament.
- Aperitiu compost de diverses coses, generalment trossets coents de vegetals en salmorra, punchats en un furgadents.