ço
(Del llatí ecce hŏc, això.)
- pron. n. ant. Açò, això, lo.
- Per ço, ant. Per açò.
- ant. En combinació en les partícules que, com o car, forma locucions conjuncions que servixen per a introduir una oració causal (en el verp en indicatiu) o final (en subjuntiu).
- Ço és o ço és a saber, ant. S’usava per a introduir una frase que aclarix lo que s’acaba de dir, equival a és dir.
- Ço, ant. Seguit de la preposició de, servia per a expressar la propietat de les coses.