tallafoc, -cs
(Compost de tallar i foc.)
- s. m. Zona que en els camps, montanyes o boscs, se deixa sense sembrar o sense vegetació per a que en cas d’haver un incendi no s’escampe més allà.
- Paret grossa sense fusta que sobrepassa la teulada i que impediria, en cas d’incendi, que el fòc passara d’una banda a l’atra de l’edifici que esta paret dividix.