Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ruca
ruc, -ca, -cs, -uques
(Possiblement d’orige onomatopèyic del bram d’esta animal.)
  1. s. m. Ase jove.
  2. Ase adult.
  3. fig. Persona maleducada, sense educació o curta d’enteniment.
  4. Pèls curts del bascoll.
  5. Botó, bouada en plors, gests i crits.
  6. Agarrar un ruc, agarrar un botó, una bouada o rabieta.
ref. Alaba’t, ruc, que a vendre’t te duc. El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut.
ruca, -uques
(De ruc, per feminisació.)
  1. s. f. Ruc jove femella.
ruca, -uques
(Del llatí erūca, mat. sign.)
  1. s. f. Planta herbàcea anual de la família de les crucíferes, de l’espècie Eruca sativa, de fulles picants, llanceolades o partides en gallons aguts, flors blanques axilars terminals, blanques o grogues en venes morades i fruit en baina cilíndrica; les fulles se mengen en ensalades. Sol denominar-se en plural ruques.
  2. Ruca pudenta, crucífera de l’espècie Eruca vesicaria, de fulles pinatífides, flors blanques, grogues o blavoses, en el càliç pilós i vesiculós quan el fruit madura.
Buscar ruca en: