pelendengues
(Provablement deformació d’un derivar del llatí pendĕre, penjar. Té els seus equivalents o anàlecs en el cast. i port. perendengues, en el fr. pendeloques, en l’aranés plendengues, orellals.)
- s. f. plr. Orellals i penjolls ornamentals que les dònes duen en les orelles, vestits, etc.
- Planta umbelífera de l’espècie Clematis vitalba. Sabonera.
- Cordes nugades al coixí i que servixen per a evitar la roçadura en les potes de les mules de darrere, en les de davant o en unes atres bésties.
- Pegots de fanc que s’adherixen al pèl dels animals.
- Coses complementàries d’una atra.
- Tindre pelendengues, se diu quan una cosa està plena de dificultats, destorps, etc.