oratori, -ia, -is, -ies
oratori, -is
(Del llatí oratōrium, mat. sign.)
- s. m. Lloc destinat a orar.
- Capelleta o iglésia menuda.
- Departament d’una casa destinat a orar o, per privilegi, a celebrar missa.
- Díptic, tríptic, pintura d’imàgens sagrades, etc., que servia com a retaule portàtil per a orar davant d’ell.
- Congregació de presbíters que fon fundada per Sant Felip Neri.
- Composició musical i dramàtica sobre tema religiós, que actualment s’interpreta sense acció escènica.