mentres
(Reducció de dementre del llatí dum ĭntĕrim, mat. sign.)
- conj. Durant el mateix temps en que ocorre una atra cosa de forma simultànea ad esta.
- Mentres que, s’utilisa contraponent una oració en una atra que té un significat contrari: La pressió fiscal aumenta en Europa mentres que disminuïx en Amèrica.
- conj. En tal que, sempre que, sempre i quan. S’usa en el verp en subjuntiu: Ell te perdonarà mentres sigues sincer. Eixirem a nadar mentres no ploga.
observacions/documentació: La -s final adverbial és ben antiga i trobem mentres en els clàssics valencians: “Sus aqui nos desexim de vostre amor, que mentres que nos vivam no us amarem”. Jaume I. Llibre dels feits del rei en Jaume 1380. “E per ço, pus que la gloria durara tant, cove que·l servici que dur mentres que hauras vida; e qui fa lo contrari, veus que dix Jesuchrist...”. Sant Vicent Ferrer. Sermons 1410. “Si la valor vostra y ell voler fall, ab ells mesclat, lo meu alt finara; mentres vullau e valgau no morra”. Ausias March. Poesies 1425. “mentres vixque / he li plague, / quants hi venien, / tots obtenien /llus sanitats”. Jaume Roig. Spill 1460. “Pert de mi la sperança, graciosa nimfa, que may sere ab tu mentres vixcha”. Joan Roïç de Corella. Proses mitològiques 1460. “Mentres que l’emperador se dinava, aquells junyien”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch 1490. “ab lo ferir hi rejaçar, han egualat, mentres lo joch los ha durat, molt la partida”. Jaume Gaçull. Lo sompni de Johan Johan. 1497.