mònstruo, -os
(Del llatí monstrŭum, mat. sign.)
- s. m. Criatura fantàstica que causa horror i espant i que normalment se representa mitat en característiques humanes o animals.
- Cosa de proporcions extraordinàries.
- Persona salvage, violenta i depravada.
- Mús. Versos sense sentit que el compositor escriu per a indicar a on s’ha de colocar l’accent en els cantàbils.
- Persona molt cruel.
- Persona en qualitats extraordinàries per a fer una cosa: Mozart fon un mònstruo de la música.
observacions/documentació: La forma clàssica és mònstruo, no es tracta d’un castellanisme. La forma monstre és una invenció del català modern per a diferenciar-se del castellà, pero este no és un criteri científic ni llingüístic. Vejam uns eixemples clàssics: “...maravellant-se com natura en aquest temps havia produit tan terrible e tan espaventable monstruo”. Curial e Güelfa. 1442. " ...ab un cap, huyt peus, dos cohes y dos natures: de mascle y femella. Que era cosa de admirar y veure tal monstruo”. Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia. 1585.