folga, -gues
(Posverbal de folgar.)
- s. f. ant. Diversió, entreteniment.
- inus. Temps durant el qual u no treballa.
- Interrupció del treball com a mida de pressió per a reivindicar o manifestar protesta.
- Folga a la japonesa, la que fan els treballadors aumentant la producció i creant un excedent de producció que perjudica a l’empresa.
- Folga de braços plegats, la que es fa estant en el lloc de treball pero sense treballar.
- Folga de zel, fer descendir el rendiment o la producció treballant lentament i aplicant meticulosament totes les disposicions reglamentàries.
- Folga general, la que afecta a tots els treballadors de tots els sectors.
- Folga de fam, abstinència total de prendre aliments per a commoure al patró, a la direcció o a un organisme.
- Folga salvage, la que es produïx per sorpresa i sense avís previ.
- Folga revolucionària, la que es fa per motius polítics i no laborals.
observacions/documentació: La paraula folga com a interrupció del treball com a mida de pressió apareix en els diccionaris valencians de Carles Ros de 1764, en el de Just Pastor Fuster de 1827, en el de Josep Escrig de 1851, en l’Escrig-Llombart de 1887 o en el de Lluís Fullana de 1921, entre molts atres fins a l’actualitat.