espenta, -tes
(Del llatí expĭncta.)
- s. f. Acte i efecte d’espentar.
- Força aplicada a un cos per a moure’l: En una espenta feu anar el coche.
- Força, energia, vigor per a actuar: Una dòna en espenta ho conseguix tot.
- Fer una cosa a espentes o a espentes i redolons, loc. Fer-la de qualsevol manera o a bacs i en dificultats.
- Tindre poca espenta, loc. Tindre poca iniciativa, poca força, no tindre vigor o ànims.