esca, -sques
(Del llatí ēsca, menjar.)
- s. f. var. form. ant. Esc.
- Matèria seca que s’encén fàcilment en una purna.
- Esca de carrasca, fonc de l’espècie Polyporus fomentaris, que sec s’encén fàcilment.
- Esca borda, fonc de l’espècie Thymellea hirsuta.
- Esca de cardet, lluquet, que també pot rebre els noms de cotó ensofrat o palleta de lladre.
- Encendre’s com l’esca, loc. Ser fàcil d’encendre, que es pot pegar fòc en facilitat.
- Anar-se’n com l’esca, loc. Trencar-se fàcilment, sol dir-se de teles molt fràgils o velles.