empastre, -es
(Del llatí emplastrum, i este del grec ἔμπλαστρον, mat. sign.)
- s. m. Preparat farmacèutic d’us tòpic, sòlit, plàstic i adhesiu, la base del qual és un barrejat de matèries greixoses i resines o sabó de plom.
- Matèria que hauria de ser líquida i es presenta excessivament blana o espessa.
- fig. Cosa mal feta: ¡Quin empastre hem fet posant sal als bunyols!
- ant. Malaltia de les cavalleries que consistix en una espècie de fava dura que se li fa entre les dents i no la deixa mastegar.