egocentrisme, -es
(Compost del llatí ego, yo, i centre.)
- s. m. Actitut que du a creure’s u mateix el centre de l’univers i considerar-ho tot segons el propi interés.
- Sicol. Una de les característiques del pensament preoperatori descrit per Piaget i que consistix en que el chiquet preescolar confon el yo i el no yo, és dir, pren la seua percepció immediata com absoluta i no s’adapta al punt de vista dels demés, remetent-ho tot a sí mateix.