dualisme, -mes
(Derivat de dual.)
- s. m. Doctrina que es basa en l’existència real o suposta de dos coses, de dos principis diferents, oposts en aparència, simètrics i complementaris com ara Vishnu i Shiva, principis conservador i transformador, respectivament.
- Creència que considera que l’univers està format i mantengut pel concurs de dos principis igualment necessaris i eterns, aparentment oposts i independents l’u de l’atre, pero complementaris.
- Doctrina que considera que el ser humà està compost per dos elements independents, com la matèria i l’esperit.
- Teoria química segons la qual tots els cossos són binaris, és dir, composts de dos elements en propietats elèctriques opostes, com ara l’anió clor i el catió sodi.
- Dualitat, antagonisme.