dimorfisme, -es
- s. m. Condició de dimorf.
- Miner. Propietat de certs minerals de cristalisar en dos sistemes diferents, sent la seua composició química idèntica, com ara el carbono cristalisat en el sistema regular forma el diamant (transparent i molt dur), i en el monoclínic, el grafit (negre, blanet i opac).
- Biol. Condició d’alguns animals o plantes que presenten dos formes o aspectes anatòmics distints.