creuat, -ada, -ts, -ades
creuat, -ada, -ts, -ades
- adj. m. Posat en forma de creu.
- Travessat per alguna cosa d’un extrem a l’atre.
- Que ha copulat en un atre animal per a que crien.
- Dit d’una paraula en evolució que per interferència ha segut alterada per una atra similar.
- s. f. Mètr. Se diu de la rima en la qual els versos rimen el primer en el quart i el segon en el tercer, segons l’esquema de rima ABBA.
creuada, -des
(Derivat de creu.)
- s. f. Expedició militar cristiana contra els infidels musulmans en l’objectiu de recuperar Terra Santa.
- Concessió d’indulgència otorgada pel Papa a qui participara en les expedicions militars per a recuperar Terra Santa.
- fig. Campanya mampresa a favor o en contra d’alguna cosa: Escomençaren una creuada en pro dels drets humans en Àfrica.
- creuada coincidix en:
- el participi femení singular de creuar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)
- Paraules que tenen una escritura pareguda: encreuat.