coeta, -tes
(Diminutiu de coa.)
- s. f. Planta anual de la família de les gramínees, fa canyes d’un metro d’altària, en fulles estretes de 20 centímetros i flors en espiga terminal, la seua llavor és verinosa.
- local. Manoll d’eixarments molt bons per a fer fòc.
- Au del gènero Motacilla que presenta una coa llarga i uns moviments elegants al caminar.