cartuig, -uigs / -uchos
(De l’it. cartoccio, per via del cast. cartucho.)
- s. m. Càrrega de pólvora o municions tancada en un canonet metàlic i que s’usa en les armes de fòc.
- Recipient, generalment cilíndric i intercanviable que conté alguna substància necessària per al funcionament d’algunes màquines: Cartuig de tinta.
- Pila de monedes del mateix tamany i valor que s’emboliquen en un paper.
- El cartuig, dialect. i coloq. El número cinquanta (50) en rifes, sortejos, loteries i jocs. En uns atres llocs se li dona el nom ad este número de el malalt.