ausades
(Del cast. ant. a osadas, mat. sign.)
- adv. Certament, en veritat, sobradament: ¿T’agrada el dinar? Ausades. Ausades que havem treballat hui. Ausades que és templat el meu chic.
- Molt.
- Ausades bugades o causades o canyades o mare, loc. Ya ho crec que sí: Ausades mare que ha plogut hui.
- Ausades ma vida o la vida, loc. Exclamació de sorpresa, contrarietat, incredulitat...
- Ausades vida o Agosades vida, loc. molt, en abundància, ya ho crec que sí: Va nàixer pobre i per a tirar avant hagué de pencar agosades vida.
observacions/documentació: S’ha de tindre en conte que la caiguda de la -d- intervocàlica en la terminació -ada, -ades és hui general en tot el valencià i en tots els nivells del llenguage; no és per tant un vulgarisme. La terminació es manté en l’escritura per respecte a l’etimologia, com fan unes atres llengües com ara el francés en la -e final o el català en la -r final, que s’escriuen pero no es pronuncien."En infern, en les calderes plenes d’or e d’argent cremant e bullent. Quan seras alli farta-te’n ausades”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “Lo mon ausades / cercar porieu, / no trobarieu / mes fes per vos”. Jaume Roig. Spill. 1460. “Qui, donchs, es bon music de tals caramelles, segur pot anar ausadesper tot...”. Bernat Fenollar. Lo Procés de les Olives.1497.