arropir
Flexió verbal »- v. refl. Replegar-se sobre sí mateix un animal o una persona doblegant-se per l’esquena i plegant els genolls sobre el pit, generalment per a protegir-se del fret: El gos dorm arropit a la vora del fòc. No teníem en qué tapar-nos i nos arropíem per a dormir.
- Arropir els muscles, local. Arrunsar o alçar els muscles per a expressar generalment indiferència.
- Arropit com un cuc, loc. Molt arropit o encollit.