Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: alfàbega
alfàbega
(Deformació de aixàvega per influència de alfàbega.)
  1. s. f. local. Joc infantil que consistix en que els dos chiquets que paguen han d’agarrar als atres, fent en ells una cadena; pert o paga l’últim chiquet que no és agarrat.
alfàbega, -gues
(De l’àrap al-habaka, mat. sign.)
  1. s. f. (Ocimum basilicum) Planta aromàtica anual de la família de les labiades, de tronc ramós, fulles opostes, llises i ovalades, en flors blanques i purpúrees.
  2. Alfàbega de pastor, planta de la família de les labiades, de fulles menudes, dentades i ovoides, en flors blaves o violetes. Fa mala olor.
  3. Alfàbega de montanya, nom de les plantes Calamintha acinos i Saponaria ocymoides.
observacions/documentació: "Lo ramellet de alfabega semitell m’e metut en lo barret de grana roja...”. Bertomeu Sirlot. Les estilades y amoroses lletres trameses per Bertomeu Sirlot. 1550. “Allà dins, entre alfàbegues florides, / en lo corral, baix l’ample taronger”. Teodor Llorente. La barraca. 1883. “...com el perfum de les alfàbegues que florixen en el mes d’agost...”. Francsec Almela i Vives. La rondalla de l’estudiant. 1934.
ref. Per Santa Àgueda, planta l’alfàbega. A Santa Àgueda, se planta l’alfàbega; la chica garrida la té eixida; i la galana, transplantada. A Santa Àgueda planta l’alfàbega; la vella que açò dia plantada la tenia.
Buscar alfàbega en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.