adventici, -ia, -is, -ies
(Del llatí advĕntītius, vengut de l’estranger; inesperat.)
- adj. m. Que sobrevé, estrany, inesperat o casual front a lo propi o natural.
- Biol. i Bot. Orgue o part dels animals o plantes que es desenrolla ocasionalment.
- Bot. Planta adventícia, planta que naix i creix en una terra de manera casual puix no ha segut sembrada ni correspon ad eixe lloc.
- despect. Gent que viu en un territori i no és natural d’ell, estranger, immigrant.