acostumar
Flexió verbal »(De a- 1 <ad llatí i costum.)
- v. tr. Avear, fer adquirir ad algú costum d’alguna cosa: Han acostumat als fills a estudiar tots els dies.
- intr. Tindre la costum de fer alguna cosa, soler fer una cosa: Acostume a dormir en acabant de dinar. Acostumava a fumar un cigarret o dos al dia.
- refl. Adquirir una costum: M’he acostumat a dur ulleres. S’ha acostumat a beure cervesa.
observacions/documentació: El verp acostumar, usat com a intransitiu, podia anar, antigament, unit per la preposició a o de a un verp en infinitiu: Acostuma a/de fer caritat. Hui únicament s’usa la preposició a.