acoplament, -ts
- s. m. Acte i efecte d’acoplar, ajuntament de dos peces, màquines, naus, unió o adaptació d’una en l’atra: L’acoplament de les dos naus espacials fon un èxit.
- Unió i adaptació d’una persona a l’atra o d’un individu a una colectivitat, especialment en un fi comú: Ha hagut un acoplament perfecte entre el nou professor i els alumnes.