acaçar
Flexió verbal »(Del llatí *captiāre, de captāre, caçar, tractar d’agarrar,.)
- v. tr. Córrer i perseguir ad algú per a agarrar-lo o atrapar-lo: El chiquet juga acaçant sangrantanes. El gos acaça al gat.
- fig. i met. Perseguir en constància una idea, un desig: Acaça la riquea i mai la conseguix.
- fig. Succeir-li ad algú una cosa diverses i repetides voltes en la vida: M’acaça la desgràcia. La mort acaça a eixa família.
- fig. Acossar, perseguir sense treua ni descans ad algú: El treballador se sent acaçat per l’encarregat.
- fig. Molestar, importunar constantment a una persona en molèsties i requeriments.