absolució, -ons
(Del llatí absolutĭo, -ōnis, mat. sign.)
- s. f. Acte i efecte d’absoldre o perdonar: El pecador conseguí l’absolució dels seus pecats.
- Dret. Sentència absolutòria favorable a l’acusat: Li donaren l’absolució al denunciat.
- Rel. Absolució general, indulgència plenària que dona el Papa, un sacerdot o una orde religiosa en certes ocasions.
- Rel. Absolució sacramental, acció d’absoldre el confessor als penitents.