absoldre
Flexió verbal »(Del llatí absolvĕre, mat. sign.)
- v. tr. Lliurar o eximir d’una obligació, càrrec, pena, responsabilitat: La direcció m’absoldrà del compromís.
- Rel. Remetre o perdonar a un penitent els seus pecats per mig de l’absolució o generalment en la confessió: El retor l’absolgué dels seus pecats.
- Dret. Declarar, al final d’un juí, lliure de culpa a l’acusat d’un delit.