verniç, -ços
(Del llatí beronīce, resina olorosa originària de la ciutat egípcia de Beronice.)
- s. m. Dissolució d’una o més substàncies resinoses en un líquit volàtil, que estés sobre una superfície i una volta sec, dona una capa que proporciona impermeabilitat, aïllament o lluentor.
- Substància transparent en que es banya la porcelana o uns atres productes ceràmics per a que es vitrifique en la cocció.
- fig. Noció elemental o superficial que es té o es rep d’un coneiximent.
- Verniç del Japó, Bot. Arbre de l’espècie Aliantus grandulosa, de més de vint metros d’altura, fusta dura i compacta, de branques robustes i fulles caduques i compostes, flors blanques groguenques, tirant a verdes i d’olor desagradable.