tipo, -os
(Del llatí typus i este del grec τύπος, per via del castellà tipo.)
- s. m. Model, lo que té les característiques o qualitats peculiars de la seua classe, espècie o grup i servix com a patró a imitar.
- Grau, modalitat o classe de certes coses.
- Tipo d’interés, lo que es paga d’interés per un préstam.
- Eixemplar que és la representació més completa i perfecta d’un grup o espècie.
- Persona, individu.
- Peça metàlica d’imprenta o màquina d’escriure que porta un signe o lletra en relleu i la reproduïx per estampació; per extensió, cada una de les diferents classes de lletra.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma relativament nova que el valencià pren del castellà, ya que no apareix documentada en la llengua clàssica; pot substituir-se en moltes ocasions per classe. La forma catalana tipus, que alguns utilisen en valencià, és una invenció normativa en el català modern basada en la forma tipu, que és com se pronuncia en català oriental tipo.